"Evaluació de la violència escolar en Educació Infantil i Primària", una tesi doctoral de Natalia Albaladejo
Tesi doctoral escrita per Natalia Albaladejo el 2011 per a la Universitat d'Alacant on s'avalua la violència entre alumnes als primers anys d'escolarització: les etapes d'Educació Infantil i Primària.
La tesi doctoral de Natalia Albaladejo per a la Universitat d'Alacant presenta, com el seu nom indica, una aproximació a la violència que experimenten els nens durant les etapes d'Educació Infantil i Primària.
Tradicionalment, els estudis enfocats a la violència escolar s'han centrat habitualment en els últims cicles d'Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, ja que és allà on es manifesta de forma més visible la perpetuació de conductes que poden causar conflictes al desenvolupament personal de l'alumne. És per això que, estudiant els primers anys d'escolarització, Albaladejo pretén entendre les bases del problema i, a més, desenvolupar un mecanisme d'intervenció efectiu per a disminuir la violència des de la infantesa. Per a obtenir els seus resultats, utilitza un qüestionari d'avaluació de la violència escolar en Educació Infantil i Primària (CEVEIP) amb el que analitza el nivell d'agressivitat apreciable als primers anys d'escolaritat des de tres perspectives diferents: la violència observada, la violència viscuda i la violència realitzada.
Per a entendre el context de la investigació, l'autora exposa les principals teories, models i perspectives que s'han centrat a trobar l'origen de la conducta violenta, així com l'adquisició i desenvolupament de factors cognitius per a prevenir-la. D'aquesta manera, malgrat estudiar teories actives i innatistes o teories de l'aprenentatge socials entre d'altres, aclareix que per a la realització del seu estudi s'ha basat en el model ecològic i en la perspectiva evolutiva, ja que, considera, són les més apropiades a l'hora de fer un abordament al comportament violent a les escoles. Aquestes consideren que hi ha diferents factors que poden influir al desenvolupament d'un nen i s'han de tenir en compte a l'hora d'entendre les particularitats de cada cas.
Seguint amb la seva explicació i utilitzant les investigacions d'altres autors, Albaladejo estableix una important distinció entre tres agents implicats a una situació de violència escolar, fent una anàlisi detallada de cadascun d'aquests perfils i proporcionant característiques generals que poden ajudar a identificar-los.
Els agressors, en primer lloc, es caracteritzen per mostrar un nivell elevat d'agressivitat tant física com verbal. La seva força física és l'eina que utilitzen per a dominar als seus companys i tenen una major necessitat de protagonisme que la resta.
Pel que fa a les víctimes, es fa una distinció entre víctimes passives o agressives. Les primeres són aquelles que pateixen agressions sense agredir als altres, generalment són alumnes insegurs, tímids i poden presentar ansietat. Les víctimes agressives són aquelles que, malgrat patir agressions, també fan servir la violència contra altres víctimes. Aquests estudiants acostumen a ser agressius i no gaudeixen de gaire popularitat entre els seus companys.
L'autora també tracta els factors de risc que poden portar a un nen a ser víctima o agressor, donant molta importància al tipus d'educació que ha rebut, al grau d'afectivitat o inclús a factors de risc social i cultural com a elements influents.
El paper d'observador, per últim, descriu als nens que no es consideren ni víctimes ni agressors. Observen sense intervenir i sovint tampoc ho comuniquen a cap adult, tot i que també es pot donar el cas que l'observador s'uneixi a les agressions o, per contra, defensi a la víctima impedint l'atac.
La intervenció de l'adult, en qualsevol cas, és clau per a fer front a la violència viscuda a l'escola, ja que tractar el tema tant des del nucli familiar com des de l'escola, farà que la violència escolar disminueixi no només durant els primers anys d'escolarització sinó també durant la resta d'etapes educatives del nen.
Moltes escoles, en l'àmbit nacional i internacional, ja tenen incorporats plans d'intervenció elaborats per experts i protocols d'actuació per a acabar amb els casos de violència escolar. Albaladejo elabora una anàlisi per països d'aquests programes d'intervenció, arribant a la conclusió que la probabilitat d'èxit és més gran si la intervenció es realitza des d'una perspectiva integral (afectant la globalitat de l'escola) i no com a tema a tractar a l'aula, sigui mitjançant tutories o xerrades informatives sobre el tema. Segons exposa, mentre les primeres són les que habitualment ajuden més a reduir els nivells de bullying i victimització, les intervencions a un sol nivell rarament tenen un impacte significatiu als alumnes.
Per altra banda, també detecta diferències entre la forma de violència escolar present en alumnes de menor edat i els resultats d'investigacions prèvies centrades en estudiants d'edat més avançada. L'autora observa que en alumnes de menor edat, les formes de violència més habituals són directes: insultar i pegar a la víctima abans d'exercir cap mena de violència de tipus indirecta, com ignorar la víctima o criticar-la a l'esquena. La investigació explica que això succeeix perquè els alumnes implicats encara no han assolit totes les habilitats socials que els adults han desenvolupat, i per tant fan servir la violència com a forma d'expressar-se.
Per a concloure la seva investigació, insisteix en la idea que la forma més efectiva de prevenir i per tant erradicar els problemes de violència escolar, és fent una intervenció conjunta on professorat i família col·laborin per evitar conductes agressives als nens. Malgrat que la violència no es manifesta amb gaire intensitat a aquestes edats, segueix estant present, especialment a l'hora del pati on els alumnes no estan directament supervisats per un adult. La solució que proposa l'autora a aquest problema és dirigir el focus d'atenció a la conscienciació i formació dels adults, ja que d'aquesta manera creixerà la sensibilització cap al tema.
Centrant-se en la prevenció i resolució de la violència amb alumnes de menor edat, defensa, s'evitarà que els conflictes evolucionin en problemes emocionals o que afectin el seu rendiment escolar.
Amb aquesta idea, Natalia Albaladejo tanca una investigació destinada a analitzar el nivell de violència entre nens als seus primers anys d'escolarització per a elaborar un pla d'intervenció efectiu amb el qual posar-li fi.
